Les ondulacions suaus del relleu alberguen un paisatge erosionat de breus turons, suredes i rouredes, camps de conreu i pinedes, enclavat entre les carenes de la serralada Litoral i la depressió de la Selva.
Dues conques hidrogràfiques abracen aquesta porció de territori, la del Ter, al nord (riera Benaula), i la de la Tordera (rieres Santa Maria i Malavella), a la part sud.
L’anomenada depressió de la Selva es tracta d’una fossa tectònica enfonsada per grans falles. A simple vista es poden veure els límits d’aquesta. La serra de les Gavarres marca el límit al nord, mentre que la serralada Litoral ho fa pel sud-est i les Guilleries i el massís del Montseny a la banda de ponent.
La presència de falles, lligada a una activitat geotèrmica important en el subsòl, ha donat lloc a surgències d’aigües termals i minero-medicinals que arriben a 60ºC de temperatura, fet que ha esdevingut l’element clau i més popular en la història i en el carácter singular de la vila de Caldes de Malavella. L’existència de travertins, al Puig de les Ànimes i al turó de Sant Grau, va lligada amb el fenomen termal.
També és un fet a destacar l’antiga presència d’activitat volcànica. En són testimoni el cràter del camp dels Ninots, amb els seus dipòsits d’òpal, i les formacions basàltiques del puig de les Moleres i del puig de Sant Maurici.