BALNEARIS BALNEARI PRATS *** Plaça Sant Esteve, nº7 Telf: 972 47 00 51. Més info: + info@balneariprats.com BALNEARI VICHY CATALAN *** Avinguda Dr. Furest, nº 32 Telf: 972 47 00 00. Més info: + reserves@vichycatalan.es

PLANTES EMBOTELLADORES AIGUA MALAVELLA, MALAVELLA S.A. Carrer Trasmuralla, 63 Telf: 972 47 03 25. Més info: + consumidor@vichycatalan.es AIGUA SANT NARCÍS, NESTLÉ WATERS Carrer Pla i Deniel, s/n Telf: 972 47 00 07. Més info: + AIGUA VICHY CATALÁN, VICHY CATALÁN S.A. Avinguda Doctor Furest, nº 1 Telf: 972 47 00 15. Més info: + consumidor@vichycatalan.es

Quan l'any 1840 Joan B. Foix i Gual va escriure la seva Notícia de las aguas minerales mas principales de España, la referenda que va fer respecte Caldes de Malavella no era gens afalagadora: "En la provincia de Gerona a tres leguas de la capital, se halla esta villa de poquisima pobladon. En ella hay varios manantiales de agua caliente, y lo es tanto, que para tomar un bano comodamente debe estar el agua al aire libre unas cuatro horas. Varios vestigios indican que hubo allí famosos banos romanos y en el dia hay tanto descuido, que si alguno van a banarse deben transportar el agua de los manantiales a las casas, y tomar el bañoo en tinas de madera. La usan igualmente para bebida y es Idstima que hay a tanta negligencia, y que no tengamos una andlisis razonada de ella”. La imatge que se'ns dibuixa, es la d'una comunitat rural on malgrat la presencia de les aigües termals i la seva tímida utilització, no s'ha fet encara el pas cap una explotació moderna de les seves virtuts terapèutiques. I sobretot, aquesta situació es confirma quan es compara la realitat de Caldes de Malavella amb d'altres zones del nostre país. Ja a l'any 1817, Caldes de Montbui comptava amb cine establiments particulars de banys, mes el de l'Hospital de la Caritat, d'ús públic. El 1840, aquests establiments s'havien doblat (Hospital de la Caritat, Rius, Grau, Broquetas, Font, Sagrera, Alrich, Forns, Sola i Llobet) i, "en general todos se hallan en buen estado, y ofrecen las buenas proporciones y comodidades que son de desear, para que puedan hospedarse en ellos los enfermos y tomar los baños con toda conveniencia”. En la mateixa època, l’Hostal dels Banys tenia obertes les seves portes a Ribes de Freser, i Caldes d'Estrac i Arenys de Mar comptaven també amb edificis destinats als tractaments hidroterapèutics.

Malgrat que a principi del segle XIX a Caldes de Malavella es basteix un petit edifici, conegut amb el nom de Els Banys Nous, que aprofitava l'aigua de la font els Bullidors (la mateixa que havia alimentat les Termes Romanes de Sant Grau) per omplir les seves banyeres, 1'experiencia no reeixirà i en arribar a 1840 es trobava totalment enderrocat.
De tota manera, però, la població de Caldes aprofitava des de sempre l'aigua calenta per a les seves necessitats domestiques: "este vecindario desde tiempo inmemorial tiene la servidumbre de utilizar el agua de la fuente de "Els Bullidors" como legia para lavar utensilios de cocina, lo cual representa una considerable economia de carbon, economia de la que el pueblo no puede ni debe presandir, por el estado de pobreza en que desgraciadamente se encuentran la mayor parte de los mismos, pues en la comarca no existe industria de ningun genero, y los pocos recursos que se obtienen de la agricultura por ser este suelo sumamente drido, y sin cuyo utensilio de carbon, no necesitan calentar agua para el labado de tales objetos, dada la elevada temperatura de dicha agua" (AMCM, Actes Pie, 1900).
Aprofitament de l'aigua per part de la població, que no es limita únicament a les necessitats casolanes i que en una comunitat eminentment agrícola representava un complement en la dèbil economia familiar:
"los vecinos utilizan en varias epocas del ano las referidas aguas para llevarla en bamles o toneles a Gerona, Cassd de la Selva, Llagostera, San Feliu de Guixols y otros pueblos a fin de destinarla a bafios, formando semejante industria un medw de subsistencia de los vecinos de esta villa que a ello se dedican" . (AMCM, Actes Ple, 1900).
Quins eren però els brolladors que van fer possible que Caldes es convertís lentament al llarg de la segona meitat del segle XIX en una vila balneària. La seva localització ve emmarcada per l'existència de tres turons que configuren una línia de ponent a orient que inclou totes les fonts termals de la població. En primer lloc el Puig de les Animes que contenia a més de dos brolladors, la font de la "Cantera", la.font Xica i la font del Fetge. Al mig del nucli urbà, en el Puig de Sant Grau, s'hi ubicaven les fonts que tradicionalment havien estat objecte d'explotació dels veïns: els Bullidors, el raig de Sant Grau, font de I'Hospital i la font de Sant Narcis o d'en Pla. Per últim, i prop del Puig de les Moleres, la, font de la Mina o d'en Xiberta i el raig o rec d'en Mel, descobertes el 1829 quan es va obrir una mina o rasa per tal d'assecar un camp pantanós.


El camí cap als balnearis

Si bé fins el 1840 l'activitat balneària a Caldes quedava únicament reduïda a banys realitzats dins de les cases particulars, a les quals s'hi transportava 1'aigua a força de braços, el 1845 Francesc Dillet demanà autorització a l'Ajuntament per conduir, mitjançant una canonada subterrània, l'aigua de la font de la Mina a casa seva per tal de fer un establiment amb quatre o sis banyeres. És el primer intent, que cristal.litzarà, de tirar endavant un establiment pensat únicament per a destinar-lo a casa de banys i que al cap d'uns anys es transformaria en el balneari Soler. En aquesta mateixa dècada dels anys quaranta, la familia Prats canalitzant també l'aigua de la font de la Mina, aixeca un establiment, ("Baños de Prats") per tal d'oferir convenientment l'aigua termal a aquells que anaven darrera de les seves qualitats. El nombre de concurrents que feren estada a Caldes durant aquests primers anys de creació de les cases de banys (entorn de 400 de mitjana anual) palesen que des del primer moment es va tenir un notable interés per les aigües de la vila. Martinez Qumtanilla en el seu treball La provincia de Gerona. Datos estadisticos publicat el 1865, dibuixa ja una situació molt diferent de la de vint-i-cinc anys enrera: “existen dos estableamimtos, pudiéndose albergar en cada cual y con separation, de 30 a 40 personal: A uno tiene 9 pilas y el otro 6. Però en la villa, que solo en el casco reune 150 vecinos, pueden alojarse algunas penonas en camas de regular comodidad".



La transformació d'aquestes cases de banys en balnearis, va seguir un lent camí que no va concloure fins finals de segle. De tota manera, l'arribada a Caldes del Doctor Modest Furest i Roca, ben segur que va suposar un revulsiu i una nova concepció d'entendre l'activitat que girava entorn de l'aigua termal. Modest Furest, metge de la ciutat de Girona, compra el 1880 els terrenys del Puig de les Ànimes i comença a edificar-hi un edifici destinat a l'explotació industrial de les aigües. Des del primer moment, a més d'aquest aprofitament enfocat cap a rembotellament i a la presa d'aigües al peu de les fonts, Furest va mes enllà i pretén construir un gran edifici balneari que no tingués res que envejar als grans balnearis europeus. El 1891, però, Modest Furest nomes havia aconseguit fer els fonaments del seu balneari i es planyia de no trobar el recolzament oficial per tal de dur a terme el seu projecte: “solamente hay construidos los cimientos del gran Balneario y Hotel, que se acabarà cuando a Dios plazca le den su ayuda los que pudieran v debieran prestarsela". Furest no va haver d'esperar massa anys. Abans d'arribar a final de segle i seguint un projecte arquitectònic de Gaieta Boigas i Monrabà, aixecà el seu balneari batejat amb el nom de Vichy Catalan. L'exemple del Dr. Furest va ser seguit ràpidament pels altres dos establiments de banys de Caldes que emprengueren, en aquests mateixos anys, profundes reformes per tal d'oferir la varietat de serveis pròpia dels balnearis.


El camí cap a l'aprofitament industrial

L'aigua picant, la frivolitat de la bombolla, no és una exclusiva de les aigiies minerals. D'ençà del segle XVI es coneix la tècnica de mesclar l'aigua amb anhídric carbònic. El resultat és el sifó que des de 1750 es popularitza arreu d'Europa. El sifo, si bé no tenia propietats terapèutiques, presentava un avantatge respecte de les aigües minero-medicinals atès que la seva elaboració no anava lligada a l'existencia d'un brollador d'aigua termal. Aquesta circumstància explica l'extraordinària difusió d'aquest compost i la presència de sifoners en la majoria de pobles.
Els mateixos plantejaments justifiquen l'èxit de les gasoses. El desig de fugir de la monotonia de l'aigua explica la generalització del consum d'aquesta beguda que no és més que una barreja d'aigua, anhídric carbònic i essències naturals o xarops.
Tot i així, la consideració de l'aigua minero-medicinal com a aigua de taula ha seguit un llarg procès i ha comptat amb la competència de sifons i gasoses durant molts anys.
Es indubtable que en els inicis de l'activitat embotelladora de les aigües minerals, allò que més es destacava eren les seves propietats terapèutiques. L'aigua dins l'ampolla era una continuació, o una substitució quan la manca de recursos ho obligaven, dels tractaments hidrotermals dels balnearis.

En la seva campanya de popularització de les aigües de Vichy Catalan, Modest Furest es dirigeix primordialment a la classe mèdica: “DlSTINGUIDO DOCTOR: Cierto que una caja de 25 botellas (25 litros) de agua del Vichy Catalan en la Estación de Caldas de Malavella  comporta al contado, a los particulares, el precio de 15 pesetas, pero siempre que alguno de sus clientes carezca de position, bastarà haga el pedido con un certificado de V. sobre el estremo dicho, para cobrarle solas 10 pesetas por caja. interpretando de este modo las multiples solicitudes recibidas de varios de sus colegas encanunadas a kaca asequible el tratamiento ludro-mineral alcalino a enfermos privados de fortuna. Escusado decir a V. que puede disponer de las botellas que necesite para su uso personal, a cuyo fin se las pondremos gratis en.esta estacwn siempre que del agua del Vichy Catalan haya V. menester”



El desig dels pacients de poder continuar el seu tractament és, per tant, el que explica la necessitat inicial d'embotellar les aigües de Caldes. És fàcil suposar que els primers en envasar l'aigua fossin els propietaris dels dos establiments de banys de la Vila (Dillet i Prats). Amb tot, però, l'aprofitament industrial de les fonts termals adquireix força diversitat des del primer moment. Pel que fa al brollador de Sant Narcis (propietat de la familia Pla i Deniel) l'autorització per poder exportar les seves aigiies amb la qualificacio de medicinals data de 1870. El 1890, i arran d'un acord amb l'Ajuntament, el seu propietari va cedir dues plomes d'aigua diaries (entorn de 4.300 litres) a la població. La denominació comercial de les aigiies de la família Pla va ser la de "San Narciso". Entorn dels anys vint, la seva propietat va passar a mans de Joaquim Mir i Prat i, el 1927 l'empresa es a nom de Josep L. Marti de Rocafort. L'aigua que avui rep el nom d'Imperial ha estat coneguda amb els noms d'Agua Xala i el de Vichy Caldense. La font que possibility Tembotellament es la dels Bullidors i el seu aprofitament es d'enca de 1840, compartit entre el propietari i l'Ajuntament. Va ser Pau Estapé, industrial originari del Masnou, qui al principi de la decada dels noranta manifesta el seu interes en embotellar l'aigua dels Bullidors. Els drets que tenien el comu de veins sobre aquestes aigiies va obligar el seu propietari a arribar a un acord amb l'Ajuntament mitjançant el qual havia de cedir 10.800 litres diaris per a les necessitats dels caldencs. El dret comunal, va ser el que va obligar també que el govern denegués a Pau Estapé la declaració d'utilitat pública de les aigües. L'oposició del poble es basava en el fet que "cuando cualesquiera aguas son declaradas de utilidad pública, debe lumtarse su uso á las temporadas oficiales aun en el caso de existir servidumbres comunales a favor del pueblo, lo cual constituina un gravisimo perjmcio para los vecinos de esta poblacion, que a toda costa debe evitar el Ayuntanuento". (AMCM, Acte Ple. 1900).
El que sí aconseguí Estape fou, l'any 1902. l'autorització del govern per a vendre embotellades les seves aigües minero-medicinals. Quant a la seva denominacio el govern no veia cap inconvenient que fos "Vichy Caldense" manantial "Els Bullidors", "ya que las analogas en la misma ciudad, llamadas Puig de las Animas, se denominaron Vichy Catalan, siempre que no este concedida marca industrial que pudiera resultar diredamente perjudicada" (R.O. 30 de juliol de 1902).
El poc temps que va existir amb aquesta denominació estava pendent de l’autorització legal del registre de marques, i en ser-li denegada Estapé va canviar la denominació de les seves aigües que passaren a anomenar-se Agua Xala i, ja d'una manera definitiva a partir de 1912, Agua Imperial.

Quan el 1880 Modest Furest va adquirir el Puig de les Animes la comercialització de les aigües de Caldes era extraordinàriament reduïda. La seva condició de metge i el convenciment del valor terapèutic de les aigües del Puig van fer que, al cap de poc temps ja les hagués canalitzades i que aixequés un edifici destinat a l'embotellament. El cinc de març de 1883, Furest aconseguí la declaració d'utilitat pública i la seva aigua fou comercialitzada amb el nom de "Agua del Puig de las Animas". Ben aviat, i presumiblement arran de l'analogia de les seves aigües amb les de la ciutat francesa de Vichy (ja reconegudes arreu en aquella epoca) Furest sol.licità al ministeri de Governació el canvi de denominació pel de "Vichy Catalan" (autorització concedida el 21 de juliol de 1891). El fet que durant 1'any 1894 sortissin del seu embotellament gairebé 56.000 ampolles demostra que l'empresa va adquirir una relativa importància tenint en compte que el procés de producció era totalment manual. De fet, l'obra de Modest Furest devia ser prou espectacular com per moure a l’Ajuntament a atorgar-li, el 1895, el títol de fill adoptiu de Caldes de Malavella: "Seguidamente (l'alcalde) ha hecho resaltar la esplendidez del indicado propietario, tanto en lo que afecta al comportamiento obsewado por aquel en los trabajos que viene realizando de unos catorce anos a esta parte (...) pues que con seguridad, tiene en aquella propiedad, un capital empleado de mas de treinta mil duros" .

En arribar a 1900, el nombre d'ampolles s'havia quintuplicat i Furest ja feia un parell d'anys que estava construint el balneari Vichy Catalan. Aquestes elevades inversions el feren entrar en un proces de descapitalització que obligaren "Furest i Companyia en Comandita" a crear una societat anonima amb capital aportat per quatre socis barcelonins (Josep Ferrer i Torralbas, Josep Serradell i Amich, Bonaventura Blay i Mila i Josep Vias i Camps). El 16 de juny de 1900 es va constituir la "S.A. Vichy Catalan" amb un capital inicial de 450.000 pessetes. De les 90 accións creades, Modest Furest en controlava encara un total de 46.
A partir d'aquest moment, rembotellament inicia un proces d'expansio (714.550 ampolles el 1910) constant que a mes vindra afavorit per la reglamentació aprovada des del govern. Una Reial Ordre de 10 de marc, de 1912 adregada a la millora higienica en I us de les aigües, posava fi a la seva explotació tradicional i en limitava la venda únicament en ampolles:«que se prohiba la venta de agua a domialio procedente de establecimientos o pozos, mas o menos mineralizados, dedarados 6 no de utilidad publica, y que explotan particulares o entidades, como no sea sirvie'ndose dicha agua, precisamente embotellada y precintada, al pie de la fuente mineral o pozo de su origen, sin que por ningun concepto se pennita la distribution 6 expedition de dichas aguas en garrafones 6 cualquier otro envase".
Malgrat l'obligatorietat de vendre-la embotellada, la popularitat que les aigiies de Caldes aconseguiren en arribar al final de la decada dels vint, va fer apareixer el frau: "un distintas poblaciones de Cataluna se venden aguas que suplantando a las legitimas de los manantiales autorizados de esta poblacion se las supone originarios de estos, sin serlo, 6 se venden con etiqueta que inducen facilmente al error de creer lo son". ). Per tal d'evitar aquesta situacio, l'any 1917 Josep Ma Vidal Largacha i Miquel Pico i Verdu, propietaris de l'aigua Imperial, proposen a l'Ajuntanent la creacio d'un precinte municipal que amb la inscripció "Sello Municipal de Procedencia" garanteixi l'autenticitat de l'aigua de Caldes. Com a contrapartida l'empresa ofereix a l'Ajuntament "un centimo de peseta par cada precinto en concepto de retribution v consiguiente senicio de vigilancia; debiendo advertir que alcanzando nuestra production actual de 40 a 50.000 botellas mensualei (Vichy Catalan en venia 1.324.000 l'any 1920) representado un ingreso nada despreciable para este erario municipal". I, efectivament així va ser. El 25 de desembre de l'any 1917 la societat anonima Agua Imperial iliura al consistori 2.936 pessetes corresponents a les vendes efectuades en el periode compres entre Pi de maig i el 5 de desembre.
Les gairebé 2.500.000 ampolles facturades per Vichy Catalan el 1930 palesen que es durant aquesta epoca quan es va produir el canvi de consideració de les aigües de Caldes. D'un consum inicial adreçat a tractaments medicinals es passa a la consideració d'aigua de taula, fet que comprensiblement en farà augmentar d'una manera espectacular el nombre d'usuaris. Aquesta situació comporta també un procés de modernització de les plantes embotelladores que anaren abandonant els sistemes artesanals d'embotellatge i s'adaptaren a noves formes de producció amb maquinària semi-automàtica, tot i que fins a 1958 no es pot parlar d'automatització  de les empreses.

Aquesta expansió en el consum d'aigua, que contrasta amb resllanguiment progressiu dels balnearis, feu aparèixer una nova empresa embotelladora que amb el nom d'Agua Malavella obre les seves portes l'any 1940. L'empresa era fruit de la unió dels propietaris dels dos primers establiments de banys que existien a Caldes des de feia un segle, que ara rebien el nom de balneari Soler i balneari Prats, i que ja tenien unes petites plantes embotelladores en els seus establiments. Les aigues que comercialitzaven abans de la seva fusio, rebien el nom de "Fuente Catalunya" (Balneario Soler) i "Agua del Balneario Prats".
A partir d'aquests anys ja no sera 1'activitat balnearia la que emmarcara la vida de la poblacio sino que gairebe tot girara entorn de l'embotellament. Els 18 treballadors que "S.A. Vichy Catalan" tenia el 1919, es convertiran en 88 el 1950 i en 150 en la decada dels setanta. Aquesta es l'empresa que introduint les innovacions tecnològiques més importants es convertirà en la capdavantera en la producció d'aigua embotellada passant d'un total de 12 milions d'ampolles l'any 1960 a 43.500.000 el 1970 i mes de 77 milions el 1986. El creixement constant de S.A. Vichy Catalan fa que ja des de 1979, i d'una manera definitiva el 1985, adquireixi Tempresa Agua Malavella S.A.
Els altres dos embotellaments existents a Caldes de Malavella d'enc.a de final de segle passat (Imperial i Sant Narcis) i que han tingut un creixement industrial molt més limitat (condicionat entre altres factors per la reduida capacitat dels seus brolladors) acabaren fusionant-se el 1979 i formaren la societat EYCAM S.A., posteriorment PERRIER, i actualment, NESTLÉ WATERS.

Si Modest Furest pogués tornar baixar del tren cent anys després a l'estació de Caldes, veuria amb satisfacció com les aigües en les quals ell diposità la seva confiança i que tenien una utilitat tan reduïda, s'han convertit en un element de consum quotidià i han convertit la seva vila adoptiva en el "MANANTIAL" DE CATALUNYA.