La depressió de la Selva ve marcada per grans falles en direcció general NE-SO però amb les que es troba un sistema conjugat de falles en direcció NO-SE. Aquest segon sistema de falles divideix la zona enfonsada en blocs transversals que ha vegades han actuat independentment ( Llopis Lladó, 1943). El poble de Caldes està excavat en una cubeta modelada sobre el granit que configura el sòcol de la depressió de la Selva i es situa entre dos fractures transversals a la gran depressió.
Els materials aflorants al municipi de Caldes són majoritàriament sedimentaris al centre de la cubeta i el sòcol granític a les parts més enlairades. Les abundants surgències termals han donat lloc a la formació d'un important turonet de travertí que és l'únic lloc de la depressió de la Selva on apareixen aquest materials. Cal destacar a més a més, la presència de manifestacions volcàniques efusives i explosives. Al voltant de Caldes de Malavella, són coneguts des de fa molt de temps els afloraments de basalt de can Teixidor, que corresponen a una colada parcialment recoberta per sediments detrítics del Pliocé, que es recolza, almenys en una part, per granodiorites, una roca plutònica similar al granit. Aquesta colada es perllonga cap a l'est fins la mateixa vila. També ha estat ben estudiada la xemeneia de Sant Maurici, enclavada en granodiorites. Encara que està molt erosionada, el grau d'alteració dels basalts qui hi afloren és baix, i ha pogut ser datada en uns 5 Ma (Donville, 1973). Així, els materials volcànics de Caldes que es coneixen fins 1999 són de caràcter efusiu, i cal situar-los cronològicament en el Pliocè. Des de 1999(Vehí, 1999), es coneix a la zona la presencia de dipòsits piroclàstics, fins al moment classificats com a sedimentaris, que configuren el volcà freatomagmàtic del Camp dels Ninots.
Les surgències termals de Caldes de Malavella són, sens dubte, un dels trets més peculiars d'aquest poble. La seva utilització ve de lluny: els romans van construir-hi unes importants termes, encara ara prou ben conservades, de les quals deriva el topònim de la vila. Avui dia, dos balnearis aprofiten les propietats terapèutiques d'aquestes aigües, les quals també són explotades amb un alt rendiment per quatre plantes embotelladores. El desenvolupament de la vulcanologia en els darrers anys ha aportat nous coneixements sobre els mecanismes d'interacció aigua-magma durant l'activitat explosiva de tipus hidrovolcànic (Wohletz & Sheridan, 1983). Aquest avenços han permès la reinterpretació de les seqüències dels dipòsits volcànics i de les morfologies resultants, en termes d'activitat eruptiva i de mecanismes d'emplaçament dels materials. En el context de la depressió de la Selva s'han reconegut diverses manifestacions ígnies amb un origen hidrovolcànic que tenen el seu màxim exponent a la Crosta de Sant Dalmai. En el treball " Un edifici volcànic inèdit a Caldes de Malavella (La Selva, Girona): el Volcà del camp dels Ninots" (Vehí et al. 1999) es descriu la morfologia i els dipòsits del volcà inèdit del camp dels Ninots, el qual representa un altre exemple d'aquesta activitat a la zona volcànica catalana.

1. BASALTS DE SANT MAURICI Més info: +
2. PUIG DE LES MOLERES Més info: +
3. FONT DEL FERRO Més info: +
4. TRAVERTINS PUIG DE SANT GRAU Més info: +
5. FONT DE LA MINA O RAIG D'EN MEL Més info: +
6. VOLCÀ DEL CAMP DELS NINOTS Més info: +