L’any 1845, les aigües de Caldes van ser declarades d’ús públic degut a les seves qualitats salutíferes,  i de manera tradicional tant els caldencs, com els veïns de les poblacions properes o més llunyanes s’han acostat a les fonts termals de Caldes per a aprofitar-se’n de les propietats de les aigües:

  • PRESA DE LES AIGÜES: és habitual veure gent omplint generosos recipients per a endur-se els tractaments que ofereix l’aigua de Caldes a les seves llars. Molts són els dietistes i les persones relacionades amb el món de la nutrició que han elaborat textos científics sobre les propietats que té l’aigua de Caldes en la salut de les persones. Algunes d’aquestes aportacions són per exemple que la ingesta diària d’aigua de Caldes ajuda a reduir el colesterol, neutralitza l’acidesa gàstrica, ajuda a augmentar el peristalsi i a prevenir el restrenyiment, ajuda a hidratar correctament als esportistes en la pràctica de l’esport, ajuda a prevenir diferents patologies renals com per exemple les litiasis i intervé directament a la síntesi de col·lagen i elastina (és a dir, té un paper essencial en els teixits elàstics com són la pell, els cartílags o les artèries). En conclusió, el fet de beure aigua de Caldes facilita l’elasticitat i la flexibilitat dels teixits. Aquest seria l’origen del procés d’embotellament; la voluntat d’emportar-se el tractament a casa.
  • USOS A LA CUINA: recentment batejada com a CUINA TERMAL, és aquella cuina en la que s’usa l’aigua de Caldes com a base. Hi hauria dos vies per a degustar la cuina termal; una primera seria dirigint-se als restaurants de la població i l’altra anant a buscar l’aigua a les fonts, i posteriorment cuinant a casa.

Un exemple de plats elaborats amb aigua de Caldes en els restaurants de la població:

  • Mongetes de Santa Pau amb guatlles (Balneari Prats).
  • Garrí de llet cruixent amb fesolets saltats (Cal Nap).
  • Amanida de llegums cuites amb aigua termal (D’Gust).
  • Calamars a la romana (Hostal Esteba).
  • Llagostins en tempura de Vichy (Restaurant Delicius).
  • Esfera Vichy Catalan amb interior de minestra de mol∙luscs i verdures (Restaurant Quimera).

A continuació es presenten un seguit de receptes les quals estan elaborades per diferents xefs amb un prestigi tan a nivell nacional com internacional, i que utilitzen com a ingredient diferenciador l’aigua de Caldes de Malavella:

  • Velouté de crustacis, garotes, fonoll i caviar (Joan Roca, El Celler de Can Roca ‐Girona)
  • Musclos amb crema de verdures escabetxades, geleé de Malavella i llavors de rosella (Luis Alberto Martínez, Casa Fermín ‐ Oviedo)
  • Molls amb remolatxa i flor de camamilla (Juan Mari Arzak, Arzak – San Sebastián)
  • El nostre mojito (Sergi Arola, Gastro ‐ Madrid)
  • Pastilla de caipirinya d’estragó (Ferran Adrià, El Bulli ‐ Roses)
  • Farcellets de llagostins, carbassa i carbassó (Carme Ruscalleda, Sant Pau – Sant Pol de Mar)

PROPIETATS NETEJADORES: al costat de la Font de la Mina, s’hi ubiquen els safarejos termals, on tradicionalment les dones caldenques s’hi han atansat per a rentar-hi la roba aprofitant les qualitats de l’aigua de caldes per a emblanquir els teixits. Amb el factor avantatjós de la surgència de les aigües a una temperatura superior a 50º.  Com a exemple de la capacitat netejadora de l’aigua de Caldes, el torrent que en recull les aigües sobrants, s’anomena “Riera Lleixiu”. Actualment els safarejos segueixen tenint un ús públic com a servei de poble.

Fonts termals i les seves ubicacions

  • FONT DE LA MINA I SAFAREJOS PÚBLICS TERMALS 
  • Font d’aigua termal. Manantial del Puig de les Moleres. L’aigua brolla a una temperatura pròxima a 60º. És una de les fonts més conegudes de la població. Va aparèixer arran d’una extracció de terres que es realitzà per dessecar un camp pantanós. És habitual la presència de gent de tota la comarca fent cua per prendre les seves aigües, de reconegudes propietats.
  • FONT DE SANT NARCÍS 
  • Font d’aigua termal. Manantial del Turó de Sant Grau. L’aigua brolla a una temperatura pròxima a 60º. Al Turó de Sant Grau li corresponen diversos sortidors o fonts: Font d’en Pla o de Sant Narcís, Els Bullidors, Raig de Sant Grau o de la Roqueta, Font de l’Hospital i Can Manegat. El brollador de Sant Narcís va obtenir l’autorització per a exportar les aigües amb el nom de “San Narciso” el 1870, aleshores de propietat de la família Pla i Deniel.
  • FONT DELS BULLIDORS 
  • Font d’aigua termal. Manantial del Turó de Sant Grau. L’aigua brolla a una temperatura pròxima a 60º. En època romana l’aigua dels Bullidors era aprofitada per les termes. L’aigua d’aquesta font es va comercialitzar el 1902 amb el nom de “Vichy Caldense”, però al cap de poc temps passà a anomenar-se “Agua Xala” i ja d’una manera definitiva, al 1912, amb el nom d’ “Agua Imperial”.