Caldes de Malavella es va formar com a població durant l'època romana grades a les seves aigües termals. Aquestes seran aprofitades, per primera vegada de forma racional, pels pobladors d'aquesta època, els quals construiran les termes.
Les primeres restes que ens indiquen la presencia d'establiments d'època romana a Caldes son del S. I-II A.N.E. (època republicana). Del funcionament de les termes no podem parlar amb seguretat, que tingués lloc abans del S. I, però ben segur que la fundació de la Caldes romana, sigui en un segle o en un altre, es grades a les seves aigües.
Els romans tenien el costum de prendre banys termals, degut que la hidroteràpia va agafar importància en el camp de la medicina. Aquesta receptava en molts casos les aigües de les termes pel tractament de les malalties reumàtiques i digestives. D'altra banda, els romans ja demostraven molta afecci6 als banys en general i a la higiene.
Amb la romanització, aquest costum s'introduí als pobladors de Catalunya i així, a part del de Caldes de Malavella, trobem l'aprofitament de les aigües termals de Caldes de Montbui i Caldetes.
Igualment, les termes es generalitzaren a l'lmperi romà durant el S. I.
Les termes d'aigües salutíferes eren llocs de tractament terapèutic que s'apartaven dels ambients de distracció i reunió de les termes ciutadanes. Els pacients i usuaris, agraïts pel seu guariment o per la millora de les seves malalties, oferien ofrenes de diferents consideracions a la divinitat de la font, la qual solia ser representada típicament per Apol.lo.
Gent de diferents poblacions i diferents classes socials acudien als establiments d'aigües termals per tal de curar les seves dolències, i també com devots de les divinitats.
En el cas de Caldes de Malavella, el pas per ella, o proper a ella, de la Via Augusta, i la seva proximitat a Gerunda i a altres poblacions importants, podrien haver atret un bon nombre d'habitants de la regió.
Justament, aquesta proximitat a la Via Augusta es, després del fet de les aigües termals, la segona raó important pel desenvolupament de Caldes en aquesta època.
La Via Augusta es la via de comunicació entre Roma i Cadis, i la gran via, essencial per a la romanització, que passa per les nostres contrades. Es crea a partir de l'arranjament, entorn de l'any 9 A.N.E., de l'antiga i important Via Domitia. Els recorreguts d'una i altra difereixen ben poc.
La Via Augusta es ben coneguda grades als Itineraria, itineraris que indicaven les mansions que es trobaven pel camí, amb la senyalització precisa de la distancia, en milles romanes, que hi havia entre elles. Les mansions eren punts concrets on es podia reposar o pernoctar (ciutats, llocs,...).
La Caldes de Malavella romana podria haver tingut indistintament dos noms: Aquae Calidae i Aquae Voconiae, o be nomes el primer i 1'altre ser la mansio del seu territori situat a la Via Augusta.
Els itineraris d'aquesta Via on surt citada Aquae Voconiae son els següents: la Tabula Peutingeriana, l'itinerari d'Antoni, l'Andnim de Ravenna, els Guidonis geographica i els vasos de Vicarel.lo o Apol.linars.
Aquests últims son els que ens interessen mes, no nomes per la seva detallada precisió, sinó també per la seva relaci6 amb el fenomen de les practiques termals. Es tracta de quatre vasos de plata descoberts a les antigues “Acquae Apollinares”, dedicades al deu Apol.lo, anomenades després Termes de Vicarel.lo, situades al Laci. Aquestes termes eren molt conegudes a l'antiguitat, i en elles, un viatger agraït deuria fer l'ofrena d'aquests quatre vasos de plata, els quals porten gravats a la part exterior l'itinerari de la Via Augusta des de Gades (Cadis) fins a Roma. Hi ha l'enumeració de 106 mansions i les distàncies intermèdies entre elles. Semblen esser del s. I-II. Aquis Voconis esta situada, en aquesta enumeració, entre Gerunda (Girona) i Seterrae (Hostalric), a 12 milles (17,820 km) al sud de la primera i a 15 milles (22,275 Km) al nord de la segona.
Aquae Calidae tindrà la consideració de municipi de dret llatí, privilegi que nomes una quinzena de les poblacions que llavors hi havia a les terres del que avui es Catalunya, van tenir.
Els seus edificis termals van ser dos: el del Puig de les Animes i el del Tur6 de Sant Grau, separats un centenar de metres l'un de 1'altre. Sembla que van funcionar simultàniament i es van utilitzar, almenys, des del S. I al S. IV. Es van construir amb roca granítica local explotada molt properament al lloc.
Al Puig de les Animes es va construir una piscina gran i rectangular (7,90 X 4,55 m), avui pràcticament desapareguda, que formava part d'un conjunt termal de mes amplitud, les restes del qual no han arribat fins als nostres dies.
Aquesta piscina, que s'omplia de l'aigua del brollador del Puig, tenia poc mes d'un metre de fondària. Tres esgraons, disposats per tot el seu perímetre, permetien seure als usuaris per a prendre còmodament el bany i baixar cap a ella fàcilment.
Les termes del Turo de Sant Grau aprofitaven les aigües de la font dels Bullidors. Actualment es conserva una extensa piscina i algunes restes de construccions annexes.
Aquesta gran piscina, originàriament, estava voltada d'una sèrie de galeries en dues plantes, una situada a l'altura de la primera, i l'altra, sobre de l'anterior. Hi hauria altres construccions, però es difícil tenir una idea d'elles i de la seva importància.
A la part superior hi havia, com a mínim, dues galeries cobertes amb volta de canó, paral·leles, una compartimentada i l'altra no, que servirien per recollir, refredar i distribuir l'aigua termal.
Les restes que es conserven actualment son les de la part inferior. La piscina era el centre i el nucli de l'edifici. Es quadrada, amb 9,6 m de canto extern i una superfície total de 92 m2. A tres dels quatre cantons hi ha 5 esgraons, que serien utilitzats per baixar o per sentar-se. La profunditat es d'un metre i en el seu fons amida 8,15 m X 6,60 m. Estava a l'aire lliure, ja que donat que es trobava ben resguardada, que el clima era benigne i que la temperatura de l'aigua era elevada, inclús a l'hivern es podrien prendre els banys de manera plaentera. Al voltant de la piscina es trobava una galeria de quelcom mes de 2 m d'ample.
Al canto est, després d'aquesta galeria de circumval·lació, es conserven tres departaments menors, que contenen tres piscines petites i indicis d'una quarta. Aquestes piscines estarien destinades a banys individuals o privats, per a aquells que no volguessin el bany col·lectiu o el bany a l'aire lliure. Malgrat que nomes s'hagin conservat aquestes, n'hi havien hagut d'altres del mateix tipus, així com dependencies auxiliars.
La circulació de l'aigua era molt senzilla si la comparem a la complicada de les termes romanes artificials. Com l'aigua ja sortia a una temperatura superior a la que s'utilitzava pel bany, es canalitzava directament cap a la piscina gran i alia es deixava refredar. Per a les piscines petites, es refredava prèviament a les dependencies superiors.
En els treballs d'excavació i d'obres d'aquestes termes, es trobaren varies monedes de diferents tipus, ceràmica comuna, ceràmica sigil·lada, ... També de les termes procedeixen les dues lapides amb inscripcions que permeten saber el nom que tenia la ciutat i el seu caràcter de municipi i que estan conservades en el Museu Arqueològic de Girona.