És el fòssil de talp més complet del Pliocè europeu i presenta una connexió evolutiva sorprenent amb talps actuals de l’Amèrica del Nord
Un equip format per personal investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA) ha identificat i descrit Vulcanoscaptor ninoti («l’excavador del volcà del Camp dels Ninots»), un nou gènere i espècie de talp del Pliocè desconegut fins ara per a la ciència. El fòssil s’ha localitzat al jaciment paleontològic del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, Girona), un dels indrets més importants per conèixer la fauna de fa més de 3,5 milions d’anys.
L’esquelet conserva la mandíbula amb la dentició completa, part del tronc i diversos ossos de les extremitats anteriors i posteriors, molts d’ells en connexió anatòmica. Aquesta preservació excepcional és molt poc habitual en petits mamífers com els talps i converteix aquest exemplar en un dels més antics i complets coneguts fins ara a Europa.
La recerca, publicada a la revista Scientific Reports (del grup Nature), ha estat liderada per Adriana Linares, investigadora predoctoral a la Universitat Rovira i Virgili i a l’IPHES-CERCA i pel doctor Marc Furió,professor del Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA). Aquest exemplar representa el fòssil de talp més complet conegut del Pliocè europeu i aporta informació valuosa sobre la història evolutiva dels tàlpids.
Una connexió evolutiva inesperada amb Amèrica del Nord
L’anàlisi anatòmica i filogenètica ha revelat que Vulcanoscaptor ninoti pertany al grup dels Scalopini, una tribu de talps que actualment només es troba a l’Amèrica del Nord i algunes zones d’Àsia. Aquesta descoberta al Pliocè del Sud d’Europa implica escenaris evolutius i paleogeogràfics molt més complexos del que es pensava.
«Tot i la seva morfologia clarament adaptada a excavar, aquest talp està estretament emparentat amb espècies nord-americanes dels gèneres Scapanus i Scalopus, fet que indica una història evolutiva molt més complexa del que es pensava per aquests animals», explica el doctor Marc Furió, coautor de l’article. «La seva presència a Europa planteja l’existència de migracions transcontinentals de talps en el passat, en contra de la idea que són mamífers amb poca capacitat de dispersió».
Un exemplar excepcionalment complet reconstruït amb tecnologia 3D
El fòssil es trobava parcialment incrustat en un bloc de sediment molt compacte i va ser extret íntegrament durant l’excavació. Per estudiar-lo amb detall i evitar danyar-lo, es va aplicar escaneig de microtomografia computada (micro-TC), que ha permès fer una reconstrucció digital tridimensional de l’esquelet amb gran precisió.
«Amb la micro-TC hem pogut analitzar estructures molt delicades i petites, com les falanges o les dents, que difícilment podrien haver estat estudiades sense aquest tipus de tecnologia», explica Adriana Linares, autora principal de l’estudi i investigadora de l’IPHES-CERCA. «Ens ha permès identificar trets anatòmics únics i integrar-los en una anàlisi filogenètica robusta, que ha confirmat l’adscripció del nou tàxon dins dels Scalopini».
Les parts conservades inclouen la mandíbula completa amb dentició, el radi, l’ulna i l’húmer del braç dret, part de la cintura escapular, els metacarpians, diverses falanges, la tíbia i fíbula fusionades, una falange posterior i diversos ossos del peu. Aquesta conservació extraordinària ofereix una finestra única per comprendre l’anatomia funcional d’aquest talp i les seves adaptacions ecològiques.
Adaptat per excavar… i potser també per nedar?
L’estructura de l’avantbraç i les extremitats anteriors mostra un alt grau d’adaptació a la vida subterrània. L’húmer és molt robust, amb crestes desenvolupades i grans superfícies d’inserció muscular, mentre que les falanges indiquen una gran eficàcia excavadora.
«No obstant això, el fet que aquest individu es conservés en sediments lacustres i en posició lateral planteja la possibilitat que també tingués alguna capacitat de desplaçament aquàtic», apunta Linares. «Encara no ho podem afirmar amb certesa, però hi ha altres talps moderns fortament excavadors que també són bons nedadors».
El Camp dels Ninots, un jaciment únic a Europa
El fòssil es va descobrir l’any 2010 durant les excavacions sistemàtiques a Ca n’Argilera, un dels sectors del Camp dels Ninots, on es treballa de manera continuada des de 2003.
El jaciment paleontològic del Camp dels Ninots, situat al municipi de Caldes de Malavella (la Selva) l’any 2015 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. Es localitza dins del cràter d’un maar volcànic del Pliocè, reblert posteriorment per sediments lacustres dipositats en condicions anòxiques.
Aquest entorn ha generat unes condicions de preservació excepcionals que han permès conservar un registre fòssil ric, continu i extraordinàriament ben conservat, convertint el Camp dels Ninots en un jaciment fòssil de referència a Europa per aquest període geològic.
La seqüència sedimentària conté una gran diversitat de restes de vertebrats (grans mamífers, microfauna, aus, amfibis, rèptils i peixos), macrorestes vegetals, pol·len i microorganismes. Destaquen especialment els esquelets complets i en connexió anatòmica de grans mamífers com Stephanorhinus jeanvireti, Alephis tigneresi i Tapirus arvernensis, aquest darrer representat per múltiples individus de diferents edats i amb gran valor morfològic i tafonòmic.
«El Camp dels Ninots és un jaciment extraordinari, tant per la qualitat de les restes com per la seva diversitat», destaca el doctor Gerard Campeny, codirector de les excavacions i investigador de l’IPHES-CERCA. «Ens permet reconstruir ecosistemes sencers d’aquest període tan interessant com és el Pliocè».
El Dr. Bruno Gómez de Soler, també codirector del projecte, afegeix: «Aquest tipus de descobriments no serien possibles sense la combinació d’un entorn geològic excepcional i una recerca metòdica i interdisciplinària. El registre fòssil del Camp dels Ninots és una font inesgotable de coneixement».
Un descobriment clau per entendre l’evolució dels talps
La descripció de Vulcanoscaptor ninoti confirma que la història evolutiva dels talps ha estat molt més dinàmica del que s’esperava, amb possibles migracions intercontinentals i una diversitat anatòmica subestimada. També posa en valor la importància dels jaciments amb condicions de conservació excepcionals per documentar espècies rarament preservades al registre fòssil, com els petits mamífers.
L’estudi ha estat possible gràcies a la col·laboració entre diverses institucions: l’IPHES-CERCA, la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA).
Referència de l’article:
Linares-Martín, A., Furió, M., Gómez de Soler, B., et al. (2025). An unexpected Scalopini mole (Talpidae, Mammalia) from the Pliocene of Europe sheds light on the phylogeny of talpids. Scientific Reports 15 , 24928 (2025). https://www.nature.com/articles/s41598-025-10396-1
Finançament:
Els treballs de recerca al jaciment del Camp dels Ninots compta amb el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través del projecte quadriennal de recerca "El Plio-Pleistocè del Camp dels Ninots i la depressió Prelitoral: evolució paleoclimàtica, dispersions faunístiques i humanes III”, i el suport logístic i econòmic de l’Ajuntament de Caldes de Malavella.
Reconstrucció realista del Vulcanoscaptor ninoti amb la musculatura del braç destacat. Autoria de la il·lustració: Jesús Gamarra / IPHES-CERCA
Bases 
